Darrerament ha caigut a les meves mans un Eee PC, un miniportàtil (també anomenats netbooks) de low cost. Sempre m’havien cridat l’atenció aquestes andròmines i per això he anat aprofitant les ocasions que he tingut per investigar-les i mirar quines són les seves possibilitats.
Les primeres versions d’aquests dispositius tenien una TFT de 7″, que es quedava molt curta per moltes aplicacions, posteriorment ja va sortir la versió de 9″ (de la que ja vaig parlar-ne). Aquesta ja tenia una mida bastant usable i també la seva potència n’era superior. Tan la de 7″ com la de 9″ ja utilitzaven el processador d’Intel que ha revolucionat tot aquest món dels netbooks, l’Atom.
La darrera incorporació al a família, l’Eee PC 1000H, incorpora ja als netbooks de low cost característiques d’un portàtil de gama mitjana-alta (a un preu d’uns 370€ iva inclòs):
- Pantalla de 10″ amb una resolució de 1024 x 600.
- 160 GB de disc dur
- 1 GB de RAM (que he procedit a ampliar a 2GB per 15€)
- Tarja Ethernet Gigabit.
- Wi-Fi 802.11 b/g/n (ja incorpora el draft N que revolucionarà les Wi-Fi quan es vagi extenent)
- Bluetooth
- WebCam d’1.3mpx
- 7h (teòriques) de bateria. Fins ara sempre n’ha durat més de 5
- 1.25Kg de pes
- Touchpad multitàctil
Aquesta preciositat ve de sèrie amb un Windows XP Home Edition, que no falla tant (i no té tantes pijades) com el seu germà Vista. Dins d’aquest SO porta algunes utilitats força interessants per incrementar el temps d’autonomia o desactivar components (Wi-Fi, BT, WebCam). Però jo ja li he instal·lat dos sistemes operatius més (conservant l’XP) per veure què tal es comporta amb Linux. El primer va ser una Ubuntu Hardy de sèrie que, tot i funcionar més que acceptablement, vaig acabar substituint per una eeeBuntu (versió d’Ubuntu Intrepid que inclou un kernel especial pels Eee junt amb els controladors necessaris per la Wi-Fi, Ethernet i tecles de funció dels Eee). Fins ara estic més que satisfet del rendiment de la Intrepid en aquest netbook. Les aplicacions van ràpides i fins i tot funciona el Compiz amb tots els efectes activats. L’únic que no he aconseguit és fer servir el pinganillu (mans lliures) bluetooth i integrar-lo amb l’Ekiga.
Què en penseu d’aquests netbooks? Revolucionaran el món dels portàtils o quedaran en una moda passatgera?





