Aquests dies molta gent propera a mi fa anys, però avui volia dedicar-li l’escrit a la Kira, que fa el seu primer aniversari.

Avui us explicaré una mica les conseqüències de l’avorriment, i fins a quin punt pot afectar.. però no en la meva persona, sinó en la Kira, la nostra gosseta. Té 8 mesos i és una gossa molt activa i que necessita (com quasi totes) companyia.

Avui ha estat 11h sola i, per primera vegada, ha aconseguit aguantar totes aquestes hores sense fer-se cap excrement a dins de casa, o si ho ha fet no n’ha deixat rastre. Però hi ha hagut altres desperfectes que s’han fet evidents: Hi havia troços de plàstic per tota la cuina ja que ha trobat un rollo de paper de film i s’ha dedicat a destrossar-lo en bocins d’uns pocs centímetres quadrats. Ha agafat un coixí d’un sofà, i després d’estripar-ne la funda ha anat repartint el farcit pels llocs més insuposats, crec que n’he tret de tots els racons.  El mateix ha fet amb uns quants diaris que ha pogut agafar.. vaja, que la cuina semblava un camp de batalla. Per sort, aquesta vegada no ha agafat res perillós per ella.

Apa, us en deixo una foto que no n’havia penjat cap encara al blog: