Això és el que ha passat amb la temporada del Barça, s’ha acabat. Ja no haurem de patir més per un equip que juga només quan li interessa. Que no té una motivació per guanyar partit a partit al contrari del que es predica sempre a les rodes de premsa.

Dijous al vespre vaig tornar de Manchester, on vaig veure el partit de tornada de l’eliminatòria. Va ser un bon partit, però va faltar marcar. Crec que en aquesta eliminatòria el Barça ha mostrat una de les seves millors cares, però li ha faltat l’encert de cara al gol. Tots sabem que això d’enxufar-la dins funciona a ràfagues, a vegades no crees cap ocasió i fas 2 gols de rebot i altres fas 30 ocasions i totes van fora. Provablement si el Barça hagués jugat els partits de lliga amb la mateixa intensitat que els de Champions els hauria guanyat fàcilment i marcant molts gols i, d’aquesta manera, hauria afrontat l’eliminatòria amb una facilitat més gran a l’hora de veure porteria, multiplicant així les opcions de passar “turno”. Però què hi farem, ara ja no val la pena donar-li voltes a la temporada i només cal obrir la porta per deixar sortir i fer entrar gent que li doni un nou aire a aquest equip. Però tampoc cal tornar-se boig fent fora jugadors que amb un nou cos tècnic es puguin reaprofitar, que el mercat sembla que està complicat aquest any.

Sí senyors, ja ha arribat la vigília de Sant Jordi. Demà és el dia de l’anada de la semifinal amb el Manchester. Qui sortirà triomfador? Ja tinc el cuquet a la panxa que demà s’anirà transformant en salamandra per acabar sent una anaconda…

Avui el FC Barcelona ha sortejat les entrades per anar a veure el Manchester - Barça el proper 29 d’abril a Old Trafford. Per sort, el David i un servidor hem estat agraciats amb dues entrades i ja hem trobat un vol, un hotel i ja ho tenim tot preparat per assistir-hi. Ara només falta que no ens en fotin tants com a la Roma l’any passat.

Avui al Getafe li han remontat el partit dues vegades a l’últim minut. Primer Ribery ha forçat la pròrroga al marcar al minut 89 i aconseguir d’aquesta manera l’empat a 1. Posteriorment, a la pròrroga el Geta ha començat molt bé marcant en les dues primeres jugades en què han tocat la pilota (posant-se 3-1) però a partir d’aquí no han intentat jugar més. S’han limitat a tancar-se darrera i a esperar a que l’àrbitre xiulés el final. Tant han esperat i tan enrere que al final una cantada del Pato ha tornat al Bayern al partit. S’ha arribat als últims minuts amb el 3-2 i, a la darrera jugada, ja amb el porter al remat a la desesperada, han aconseguit rematar un meló al fons de la porteria. No s’ha ni arribat a sacar de centre i amb el 3-3 el Getafe ha quedat eliminat.

Això que ha passat, què creieu que és justícia o injustícia? Per una banda, el Getafe ha tingut el partit controlat en tot moment, defensant el resultat amb ungles i dents tot i jugar amb 10 jugadors. Però per l’altre, s’han adormit i confiat i renunciat a fer cap mena de futbol quan el Bayern estava completament enfonsat. Han estat els mateixos jugadors del Geta que han ajudat a aixecar-se als del Bayern al no matar-los quan estaven doblegats. Com a mínim, han guanyat els jugadors que ho han intentat tot (tot i que futbolísticament està clar que eren força pitjors). Què en penseu vosaltres?

Bé, ja s’ha aconseguit.. no d’una manera clara i brillant com ens agradaria, però ja estem a semifinals de la Champions League.

Avui el Barça ha guanyat 1-0 al Shalke 04 en un partit discret però suficient per passar “turno” (que diu el Rijkaard) i esperar al Manchester per la següent ronda. Per sort encara falten 15 dies pel partit d’anada i espero que sigui suficient temps com per posar en forma a uns quants jugadors vitals si volem veure un Barça capaç de fer patir al Manchester (Messi, Marquez, Deco,..)

Pel que fa al partit d’avui, em sembla que sóc una de les persones que s’ha cansat més. No us podeu imaginar el cansat que és arribar fins al Camp Nou amb crosses i el que és més costós encara.. sortir-ne quan s’acaba i arribar fins al cotxe (a la Diagonal) fent anar les crosses. No sé si el partit que he vist s’ha merescut aquest esforç físic. Sort que  dissabte juguen fora i no tinc el dilema de si anar al camp o no. Anar fins al sofà a veure’l és menos cansat.

Avui torna Messi a Barcelona després de completar la primera fase de la seva recuperació. Aquest retorn és un dels pocs fils en el que ens podem agafar els que volem pensar que aquesta temporada encara no està del tot perduda. Tots coincidim que a aquest equip li fa falta un rebulsiu i una nova il·lusió. No podria ser aquesta el retorn de Messi?

No seria d’extranyar que fós així. Si ens parem a pensar què va provocar aquesta darrera crisi en la que està immers el Barça, ens adonarem que tot comença després de la lesió del Messi. Des d’aquell moment s’ha vist als jugadors les cares tristes i llargues que porten fins a dia d’avui. Si pensem en els darrers partits que va jugar el Barça amb “la pulga” podem recordar el partit del Celtic a Glasgow, el 5-1 davant del Llevant,.. l’equip estava agafant una velocitat de creuer acceptable fins que es va trencar. A partir de llavors no hi ha hagut cap partit on s’hagi jugat bé. Hi ha hagut bones estones, però l’equip estava tan tocat, que al mínim problema l’equip s’enfonsava. S’arreglarà tot això amb el rebulsiu Messi? La resposta.. en unes poques setmanes!