Avui la selecció catalana de futbol australià, reconeguda oficialment per l’ARI (Aussie Rules International) marxa (marxem) cap a Praga per disputar el seu tercer europeu.

La selecció està formada per 15 jugadors provinents dels diferents equips de la LFAC i surt amb l’objectiu de millorar el 8è lloc aconseguit l’any passat a Hamburg.

Anteriorment s’havia aconseguit a Londres una meritòria 5a plaça en el debut internacional de la selecció.

Si tens curiositat per jugar al futbol australià, a Barcelona hi ha un equip, vine a provar-ho!

El passat 20 de setembre, en un partit entre el Watford i el Reading, l’àrbitre va donar gol en aquesta jugada. Jo l’he vist una pila de cops… i no veig com se l’ha pogut imaginar.

 The Ghost Goal Watford Linesman Referee - video powered by Metacafe

I’ve never seen anything like it. It’s like a UFO landing, a mistake like that. I’ve been to see the referee and in fairness he’s only going on what the linesman says. He’s working in a team and if someone comes in his ear telling him it’s a goal then I suppose he’s got to give it. I thought it was a goal-kick. What do you say to that? It was a strange sort of feeling because I was trying to calm my team down and get them going but all I could think was ‘what was that for?

Gràcies Roger per la informació.

Aquests dies hi ha a Beijing les Olimpiades, i una de les seves proves reines és els 100 metres llisos. Generalment és una prova força renyida encara que hi hagi un favorit per sobre dels altres, però aquest any ha estat algo expectacular. Un jamaicà anomenat Usain Bolt (que ja n’era plusmarquista) s’ha passejat per la pista fent un nou rècord del món (9.69 segons) havent fet al “trote” els darrers 20 metres mentre es dedicava a celebrar el triomf i a saludar al públic.

Si mireu la fotografia amb detall, veureu que a sobre ha anat tan sobrat que ha corregut amb la bamba dreta descordada! això sí que és un crack!

Actualitzacio: El paio ha anat també sobrat als 200m i ha batut el rècord del món també.

Ja s’ha concretat, el Ronaldinho se’n va al Mílan per 21+4 M€. Gràcies per haver-nos fet disfrutar i fins aviat.. tot i aquesta última temporada i mitja, et recorarem amb un somriure i un porró.

Avui és la diada de reflexió per la moció de censura en contra de la Junta de Laporta. Sembla mentida com s’ha complicat l’existència el Laporta en els últims mesos. És cert que l’any passat l’equip ja anava malament, i que aquest any ha empitjorat.. però ningú no s’havia fixat en la figura del Laporta fins les paraules de la trobada de penyes (el ja mític “Al Loro” i “Que no estamos tan mal”). Encara no tinc del tot clar què votaré demà, però només espero que la divisió que hi ha darrerament entre els aficionats desapareixi i tothom aculli els resultats.

Això és el que ha passat amb la temporada del Barça, s’ha acabat. Ja no haurem de patir més per un equip que juga només quan li interessa. Que no té una motivació per guanyar partit a partit al contrari del que es predica sempre a les rodes de premsa.

Dijous al vespre vaig tornar de Manchester, on vaig veure el partit de tornada de l’eliminatòria. Va ser un bon partit, però va faltar marcar. Crec que en aquesta eliminatòria el Barça ha mostrat una de les seves millors cares, però li ha faltat l’encert de cara al gol. Tots sabem que això d’enxufar-la dins funciona a ràfagues, a vegades no crees cap ocasió i fas 2 gols de rebot i altres fas 30 ocasions i totes van fora. Provablement si el Barça hagués jugat els partits de lliga amb la mateixa intensitat que els de Champions els hauria guanyat fàcilment i marcant molts gols i, d’aquesta manera, hauria afrontat l’eliminatòria amb una facilitat més gran a l’hora de veure porteria, multiplicant així les opcions de passar “turno”. Però què hi farem, ara ja no val la pena donar-li voltes a la temporada i només cal obrir la porta per deixar sortir i fer entrar gent que li doni un nou aire a aquest equip. Però tampoc cal tornar-se boig fent fora jugadors que amb un nou cos tècnic es puguin reaprofitar, que el mercat sembla que està complicat aquest any.

Sí senyors, ja ha arribat la vigília de Sant Jordi. Demà és el dia de l’anada de la semifinal amb el Manchester. Qui sortirà triomfador? Ja tinc el cuquet a la panxa que demà s’anirà transformant en salamandra per acabar sent una anaconda…

Avui el FC Barcelona ha sortejat les entrades per anar a veure el Manchester - Barça el proper 29 d’abril a Old Trafford. Per sort, el David i un servidor hem estat agraciats amb dues entrades i ja hem trobat un vol, un hotel i ja ho tenim tot preparat per assistir-hi. Ara només falta que no ens en fotin tants com a la Roma l’any passat.

Avui al Getafe li han remontat el partit dues vegades a l’últim minut. Primer Ribery ha forçat la pròrroga al marcar al minut 89 i aconseguir d’aquesta manera l’empat a 1. Posteriorment, a la pròrroga el Geta ha començat molt bé marcant en les dues primeres jugades en què han tocat la pilota (posant-se 3-1) però a partir d’aquí no han intentat jugar més. S’han limitat a tancar-se darrera i a esperar a que l’àrbitre xiulés el final. Tant han esperat i tan enrere que al final una cantada del Pato ha tornat al Bayern al partit. S’ha arribat als últims minuts amb el 3-2 i, a la darrera jugada, ja amb el porter al remat a la desesperada, han aconseguit rematar un meló al fons de la porteria. No s’ha ni arribat a sacar de centre i amb el 3-3 el Getafe ha quedat eliminat.

Això que ha passat, què creieu que és justícia o injustícia? Per una banda, el Getafe ha tingut el partit controlat en tot moment, defensant el resultat amb ungles i dents tot i jugar amb 10 jugadors. Però per l’altre, s’han adormit i confiat i renunciat a fer cap mena de futbol quan el Bayern estava completament enfonsat. Han estat els mateixos jugadors del Geta que han ajudat a aixecar-se als del Bayern al no matar-los quan estaven doblegats. Com a mínim, han guanyat els jugadors que ho han intentat tot (tot i que futbolísticament està clar que eren força pitjors). Què en penseu vosaltres?

Bé, ja s’ha aconseguit.. no d’una manera clara i brillant com ens agradaria, però ja estem a semifinals de la Champions League.

Avui el Barça ha guanyat 1-0 al Shalke 04 en un partit discret però suficient per passar “turno” (que diu el Rijkaard) i esperar al Manchester per la següent ronda. Per sort encara falten 15 dies pel partit d’anada i espero que sigui suficient temps com per posar en forma a uns quants jugadors vitals si volem veure un Barça capaç de fer patir al Manchester (Messi, Marquez, Deco,..)

Pel que fa al partit d’avui, em sembla que sóc una de les persones que s’ha cansat més. No us podeu imaginar el cansat que és arribar fins al Camp Nou amb crosses i el que és més costós encara.. sortir-ne quan s’acaba i arribar fins al cotxe (a la Diagonal) fent anar les crosses. No sé si el partit que he vist s’ha merescut aquest esforç físic. Sort que  dissabte juguen fora i no tinc el dilema de si anar al camp o no. Anar fins al sofà a veure’l és menos cansat.