des
16

Relativitat aplicada..

Segons llegeixo de la Wikipèdia:

En física el terme relativitat s’utilitza per referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per tal de descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència. La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (Teoria de la Relativitat Especial) i 1916 (Teoria de la Relativitat General) que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors arribin a fer mesures iguals, sinó que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l’observador.

Això, dit d’una altre manera.. vol dir que quan estem a dins d’un avió a 500km/h, no ens sembla que ens moguem.. perquè el nostre sistema de referència és el propi avió. O ara mateix jo estic donant voltes al Sol i girant sobre el propi eix de la Terra i ni em despentino al sofà.

Els exemples són múltiples, però hi ha un cas que no acabo d’entendre i on la llei de la relativitat no em quadra: En sortir de la dutxa, on el meu cos és tot mullat (el meu sistema de referència) i el barnús és un pèl humit i, tot i que tenint en compte la relativitat l’hauria de notar sec (ja que està molt més sec que jo), sempre es nota (i molesta molt) aquesta petita humitat!

Algú hi té una explicació? Algun altre exemple?

des
09

Reactivació?

Ja fa uns dies que dono voltes a reprendre això d’escriure al blog. En moments puntuals em venen idees o reflexions (aka anades de la bola) que m’agradaria publicar-hi, però és tornar-hi a entrar i veure que està parat des de que vaig fer el post dedicat a la meva àvia i es passen les ganes d’escriure-hi.
De fet, ara ha estat entrar-hi i veure que tinc dos esborranys a mitges, un de l’octubre 2010 i l’altre del març 2011, hauré de mirar a veure si encara són vigents, com a mínim ara quan hi entri, ja no hi veuré una entrada de març del 2011.

mar
13

Els minuts de les escombreries..

Tot sovint, quan un partit ja està decidit, dels darrers minuts se’n diuen els minuts de les escombreries. Aquesta expressió ve de la NBA diria, on a vegades es produeixen grans diferències als marcadors i els darrers minuts no els volen jugar cap dels dos equips.

Però bé, això no només passa a la NBA, també passa molts cops a partits de futbol, quan el Barça guanya a la mitja part per 4-0, qui vol jugar la segona part? O a tennis, quan el Rafa Nadal guanya els dos primers sets 6-1 i 6-0, qui vol jugar un tercer set?

Això sembla que només són capaços de resoldre-ho els més petits, als partits de Ping-Pong del pati del col·legi.. quan el nen bo està apallissant a l’altre i van 7-0, el partit s’acaba.. (i segons com, a un 9-1 també). Quan al partidet de futbol de l’hora d’esbarjo un equip va guanyant 5-0, un jugador bo d’un equip s’intercanvia per un de dolent de l’altre.. de manera que tots ho passen millor.. I així podríem trobar algun altre exemple.

Però a l’esport professional, els minuts de les escombreries tenen una certa llògica perquè hi ha un important moviment de diners a darrera, gent que ha pagat per veure un partit sencer, televisions, espònsors,.. Però.. jo em pregunto, a la vida.. quin sentit té forçar uns minuts de les escombreries? Quan algú ja ho ha viscut tot, ha estat feliç i ja se li han acabat les ganes i l’energia per viure, cal allargar-ho quan el final ja està escrit? Potser un nen sabria com resoldre-ho..

mar
08

Primeres fotos de Xina

Bé, de moment només són dels dos primers dies.. però aquí teniu una tria de les fotos del viatge a Xina! Ja aniran arribant més.. paciència..

feb
17

Un any..

Ja ha passat un any i sembla que fos ahir.. aquell dia boig pel MWC10 on corria primer el rumor i després la certesa de que el senyor Google estava regalant Nexus One’s a mansalva.. La idea era potenciar i publicitar el seu sistema operatiu Android, i la veritat és que un any després la seva estratègia ha donat fruit. No ha estat una estratègia comercial potent, sinó un producte amb una qualitat excel·lent que un cop la proves et captiva..

Bé, només deixar-vos una foto d’aquell dia, de la cara de felicitat que sel i queda a un quan li regalen un telèfon impressionant que un any després només canviaria per un germà una mica més potent..

El moment de l'entrega

El moment de l'entrega

feb
09

Jet Lag

Vaig descobrir què era el Jet Lag quan tenia 6 anys, després de tornar del meu primer viatge transoceànic.. era una nit d’estiu, i recordo que em vaig despertar cap a les 5 de la matinada, i amb molta gana. Llavors vaig anar a la cuina a veure si trobava alguna cosa per menjar, i em vaig trobar allà a tota la família! Llavors vaig entendre què era el Jet Lag.. quan t’aixeques a mitja nit amb gana i et trobes a tota la família a la cuina.

Força anys després, ja he fet bastants viatges amb un important canvi d’horari, i generalment m’he adaptat prou ràpid.. però en aquest viatge a Xina m’ha costat. Ja quan vaig anar cap allà vaig estar 3 dies dormint molt poc (tot i que sorprenentment durant el dia no tenia son), i ara al tornar encara pitjor.. dormo poc, i em passo tot el dia amb son. Ahir a les 5 ja tenia uns ulls com plats, avui a les 6.. demà… a les 7?

feb
07

De tornada..

Tot just ara veig al mapa del GPS de l’avió que acabem de sobrepassar els Urals i, si no em traeix la meva mala memòria, això vol dir que ja torno a estar a Europa, ja ‘sóc’ a casa i potser ara és el moment de deixar de passar pantalles del Angry Birds i escriure una mica sobre el viatge.
Ja havia estat a Xina fa tres anys, i llavors vaig tornar amb una sensació agredolça en veure que era un país excepcional amb una història i costums úniques però que l’estaven destroçant per l’ambició de ser la primera potència productora del món. Llavors vam centrar el viatge a Beijing i les seves ‘rodalies’, visitant bàsicament temples i descobrint la cultura xinesa. En canvi, aquest cop hem anat pel sud de la Xina, un viatge molt més paisatgístic que no pas cultural, tot i que també n’ha tingut la seva dosi.
Tot just el dia després d’haver aterrat a una ciutat gèlida (a -6°C) i visitar-ne la seva anella olímpica vam agafar un avió cap a Kunming. Des d’allà vam visitar el bosc de pedra de Shilin i vam agafar el primer Sleeper Bus del viatge fins a Lijiang.
Estava previst arribar-hi cap a les 7 del matí, però un crit de ‘Lijiang’ ens va despertar a les 5am. En saltar de l’autobús ens va rebre una ciutat adormida (tot tancat) i a una temperatura extremadament freda. Vam haver-nos de refugiar a un Wangbar (cibercafè), única cosa oberta. Quan va obrir l’estació d’autobusos vam agafar un bus cap a Quiatou, on començaríem un expectacilar hike de 2 dies per un estret canó i rodejats per cims de casi 6mil metres (Tiger Leaping Goege). 7 hores després vam arribar a una Guesthouse anomenada HalfWay on per uns 7€ vam dormir amb un cim imponent just a l’altra banda de la finestra. El matí següent vam seguir caminant 3h més fins a la civilització, on un bus ens va dur de tornada a Lijiang. Un cop allà, tota la tarda passejant pel casc antic, preciós, d’aquells llocs on t’hi estaries totes les vacances, però la nostra agenda era apretada i al vespre bus a Dali on tot i arribar al Dali equivocat, vam poder corregir l’error i trobar un llit on descansar.
En despertar-nos vam llogar un parell de bicicletes i vam estar fins a la tarda per les rodalies de Dali. Amb la tonteria vam fer uns 50km que ens van deixar ben baldats. Al vespre bus cap a Kunming on vam dormir i agafar un tren cap a Xingyi.
A Xingyi vam disfrutar del Mailing Gorge, un canó estret d’uns 15 km al que li van caient a banda i banda multitut de cascades. A la tarda.. per variar, bus. Aquest cop cap a Anshun, ens vam quedar Xocats quan en un peatge de l’autopista ens van fer baixar i vam haver de caminar fins a la ciutat (de nit i sense saber on èrem).
A Anshun volíem veure dues coves i unes cascades, però no hi havia busos o no ens els van voler vendre (ja parlaré un altre dia de les discriminacions) i vam poder anar només cap a les cascades. Força maques. A la tarda.. bus cap a Kaili.
A Kaili van començar els problemets, teníem la intenció de visitar alguns poblats on les minories Miao encara conserven les seves costums, però l’any nou xinès s’acostava i els serveis començaven a escasejar.. oficina d’informació tancada i en preguntar de busos cap a Guilin ens van dir que no n’hi havia.. ni tampoc cap altre lloc on després poder saltar cap allà. Amb el que per evitar majors problemes vam anar cap a Guiyang (capital de la província) on vam agafar un altre Sleeper Bus fins a Guilin.
El primer dia de Guilin el vam dedicar a veure les terrasses de Longsheng, teníem l’opcio d’agafar l’excursió feta des del hostel, però com tot el viatge vam decidir-ho fer pel nostre compte, és més autèntic, però ens vam tornar a oblidar que era la vigília de l’any nou, així que altra cop busos cancel•lats i ens va tocar regatejar amb un taxista fins a l’infinit per poder anar a veure les terrasses i tornar a Guilin. Van ser una autèntica passada, de les millors vistes del viatge tot i que estaven grogues i amb poca aigua. El dia següent una mica de relax pels parcs de Guilin i al 3r dia vam fer el creuer en barqueta fins a Yangahsuo, molt maco. Yangshuo en sí també té el seu encant, tot i ser megaturístic té molts racons on disfrutes estant-hi una estona. A més a més teníem un hotel amb unes vistes impressionants i per poc més de 10€ l’habitació.
Despres de Yangshuo ja avió cap a Beijing on vaig arribar de matinada i sense saber gaire bé on era l’hotel. Un dia intens per Beijing amb Lama Temple, Tiananment i visita pel centro i compres per la tarda. A la nit una volteta pels Houtongs de Hou Hai abans de fer la maleta, dormir, aeroport i aquí estic.. en 2h a Londres. I demà tornada a la rutina, costarà?

gen
28

Un tastet..

image

Bé, escriure una entrada al blog, amb el mòbil, a les fosques i des del sofà del bar d’un hostel on em tocarà dormir avui no fa el millor entorn, i més si tenim present que a Xina estan censurats els blogs.. però tot i això us deixo una foto per anar fent tastet. Està feta amb el mòbil, així que estalviru-vos les crítiques!

Quan torni més i millor..

gen
10

Ull de peix


Ajuntament

Originally uploaded by oriol.bosch

Fa uns dies vaig segrestar-li un vell ull de peix a ma germana. Es tracta d’un Samigon que s’acopla a un objectiu normal (en el meu cas he comprat per ebay un adaptador pel pISa, el 18-55 de Canon).
A Flickr podeu veure algunes de les fotos que he fet amb aquesta combinació.

des
28

Manifest en favor d’una Xarxa Neutral

Aquest blog s’adhereix al Manifest en favor d’una Xarxa Neutral i per tant faig públic el meu  suport i el publico al bloc. Tots aquells que hi estigueu d’acord us animem a sumar-vos’hi i penjar-lo al vostre bloc, Facebook o enllaçar-lo al Twitter.

Read the rest of this entry »

Older posts «